Tota família necessita un lloc on ser-ho de debò. Un espai on els fills tinguin el seu racó, els adults el seu, i on tots acabin trobant-se de manera natural al voltant d’una taula, d’un sofà, d’una llar de foc.
Això és el que buscàvem en aquesta reforma: que la casa s’adaptés a la família, i no al revés. Integrar la cuina a la sala d’estar va ser la primera gran decisió, per tal de convertir tota la planta en un únic espai obert on la vida passa sense interrupcions. Llum natural, fustes de to mel i blancs que no cansen s’escampen per tota la planta. Els armaris, iguals en fronts i acabats a la cuina i al saló, ho uneixen tot visualment i guarden tot allò que una família acumula, sense que es noti.
La llar de foc, incorporada de nou en la reforma, ancora el saló des de la paret lateral. D’aquelles decisions que semblen petites però acaben donant una atmosfera diferent a l’espai. Com l’escala, ara camuflada darrera d’uns llistons verticals de fusta que l’emmarquen, filtren la llum i divideixen l’espai sense tancar-lo. Al seu costat, un sofà gran i generós, pensat per albergar tots aquells moments en família que una planta oberta convida a tenir.
Al pis de dalt, cada dormitori té el seu propi caràcter: un tèxtil diferent, un color, un ambient. Perquè cadascú mereix un racó que senti seu. Els banys, resolts en microciment i amb un disseny molt depurat, mantenen el mateix esperit: res de més.
Un dúplex que sap guardar la intimitat de cadascú i, alhora, convida a compartir-ho tot.
